Després d’una setmana de marxar de Nova Zelanda estem passant uns dies d’estiu a Austràlia, de moment posem unes fotos i quan puguem actualitzarem com cal amb més fotos i el que estem fent.
Fins aviat!
Kiwis i Taranaki!
Finalment hem aconseguit fer les dues últimes coses que teníem pendents abans de marxar de Nova Zelanda.
Hem pujat al Mt Taranaki (2518 m.) i hem pogut veure els kiwis (l’animal) encara que en una granja de reproducció.
Per pujar al Taranaki volíem fer una ruta de 4 dies que rodejava la muntanya en forma de con i l’últim dia pujar a dalt de tot per fer cima. El problema va ser que just el dia que volíem començar i els dos següents, s’esperava un temporal a la zona i ens van recomanar no aventurar-nos.
De totes maneres i sota la pluja vam decidir començar la ruta encara que no de la forma prevista; vam fer el primer dia únicament 1 hora i mitja de camí fins al refugi al principi del tram que puja fins a la cima.
Vam tenir sort ja que a mig mati quan vam arribar al refugi va ser quan va empitjorar el temps i va durar tot el dia i part de la nit. Un vent que bufava fort i una pluja a estones intensa ens va tenir tancats al refugi masses hores com per gairebé tornar-nos bojos!
L’endemà ens vam llevar amb el temps calmat i amb força boira però vam decidir començar a caminar. Cap a la cima.
A mida que pujàvem la boira era més intensa i no veiem mes enllà de 15 o 20 metres. A mig camí però la boira va quedar rere nostre per mostrar-nos per primer cop la part més alta del volcà.
La part final va ser bastant dura ja que moltes zones les vam haver de fer a quatre grapes i grimpant per les roques i la grava que dominava el camí.
Un cop a dalt amb un fort vent però sense boira vam poder gaudir de les vistes i la baixada rapida va ser divertida gairebé corrents…
Vam tornar a fer nit al mateix refugi, i el tercer dia no hi havia restes de la turmenta i vam poder veure la muntanya sencera i neta de boira.
Ara hem passat per Hamilton (on vam arribar després de fer 300km més d’autoestop) i Rotorua on estem ara. Ahir sota una intensa pluja vam poder anar a veure els Kiwis… per fi!
A partir d’ara ens queda poc a Nova Zelanda, i passarem uns dies a casa de la gent que vam conèixer fent la ruta amb la canoa que ens ha ofert casa de camí a Auckland, on estarem els últims dies i per preparar-nos per marxar cap a Austràlia, on passarem uns dies abans de tornar a casa.
Kia Ora!
Hobbiton, poblat Maorí i Northland
Més fotos dels dies que hem estat amb la Marina i la Neus.
Fotos de Hobbiton a la ciutat de Matamata (on al març comencen el rodatge del Hobbit); també del poblat Maori (Te Po), on a part de veure un espectacle Maroi ens van donar el sopar típic amb carns cuinades amb la calor dels guèisers que també vam poder veure. El nord del país, amb Cap Reinga i Spirits Bay (la platja de petxines) i vam veure els documents que van firmar els Britànics amb els Maoris amb el nom de Tractat de Waitangi.
Hobbiton
Te Po
Northland
El dia 14 la Marina i la Neus van marxar cap a Austràlia altre cop, i ara estem a Auckland planejant els dies que ens queden a Nova Zelanda.
Farem una ruta de 4 dies per Taranaki i buscarem algun lloc on poder veure kiwis (l’animal) ja que no l’hem pogut veure en estat salvatge.
Rutes de gener. Platges, rius, volcans, puenting…
Pengem fotos que tenim pendents des de finals de desembre de la ruta de Abel Tasman a la illa del sud; una ruta de 4 dies que vam fer només en 2 per el poc temps que teníem, una ruta que passa per les platges de Golden Bay. Abel Tasman Coast Track.
Abel Tasman – Golden Bay
També posem les fotos de la ruta de Wanganui amb la Marina (la germana d’en Lluís) de 3 dies amb 2 nits amb canoa i kaiak per el riu que te el mateix nom que la ruta. Whanganui Journey.
Wanganui
Vam estar a Taupo on amb la marina vam fer Bungy (puenting) al riu de 47m. d’alçada.
Salt a Taupo
Amb la Neus (una amiga que ha vingut de Perth, Australia) vam fer una ruta d’un dia i 19 Km que passava per el parc Nacional de Tongariro. .
Tongariro National Park
Ara hem anat a veure Hobbiton (del Senyor dels Anells i on estan fent els decorats del Hobbit), i un poblat Maori amb un guèiser inclòs al mig. Fotos pròximament.
Mont Cook, Mont Potts “Edoras”, Arthur’s Pass i Costa Oest
El dia 24 vam passar la nit de Nadal al Mont Cook, la cima més alta d’Australasia amb 3.754 m. [fotos de 1 a 6]
Era un dels principals punts que volíem visitar, i la veritat es que no ens va decepcionar. A la mateixa zona el Glaciar de Tasman [foto 7, 8 i 9].
El dia 26 vam anar a veure el Mt. Potts a la zona de Erewhon Station que es on a la película del Senyor dels Anells: Les dos Torres es va filmar Edoras. Unes vistes a una vall impressionant ens van servir per fer una mica el boig creuant dos rius i pujant a dalt on a la película hi havia el castell. [fotos de la 10 a la 16].
El mateix dia vam creua Arthur’s Pass [foto 17] fins a la Costa Oest per veure el dia 27 els Glaciars de Franz Josef i Fox. Per culpa de la pluja vam poder veure-ho només de lluny. El dia 26 vam fer casi 900Km amb el cotxe.
El dia 27 vam pujar tota la costa oest fins a una zona d’acampada [Lyell] on durant tota la nit ens va ploure de manera descontrolada amb un vent que ens va aixafar la tenda varies vegades, doblegant els dos pals que l’aguanten. [hem hagut de comprar recanvis avui per substituir els trencats].
Es veu que el temporal ha afectat a gairebé tota la illa sud i han hagut de desallotjar moltes zones d’acampada per les que havíem passat dies anteriors. De camí vam passar per unes roques a la costa [fotos 22, 23 i 24].
Avui 28 hem pujat fins a Picton per refer-nos dels 2 dies de temporal i on farem nit. Demà farem una petita ruta de dos dies amb nit a una de les platges de la Golden Bay.
La nit del 31 la passarem a Nelson, esperem que cada un la passi el millor que pugui!!
BON ANY A TOTHOM!!
Mont Cook, ‘Edoras’, Arthur’s Pass i Costa Oest
Fotos del Llac Pukaki, Llac Te Kapo i nit a Twizel
Pugem unes quantes fotos d’aquests dies i aprofitem per desitjar Bon Nadal a tothom que segueixi la web!
Salut!
Milford Sound
Kepler Track
Distància: +60 Km
Temps: 4 dies
Punt de sortida: Oficina del DOC, Te Anau.
Punt d’arribada: Oficina del DOC, Te Anau.
Circular: Si
Descripció:
La Kepler Track és una de les Great Walks més conegudes i dures que hi ha i també és la més llarga. Son 60 km. de recorregut marcat, tot i que des del centre on vam començar nosaltres han estat gairebé 70.
El primer dia era a priori el més dur ja que després de fer 9 km. Al voltant del llac Te Anau ens esperen 8 km més de pujada que ens porta des de 200 a 1000m d’alçada fins al primer (i únic) refugi on fem nit. El dia tapat però sense pluja ens va ajudar a fer els últims 45 minuts fins al refugi ja que a diferència de la resta de ruta el camí no estava protegit per arbres. Abans d’acabar el dia vam aprofitar per visitar unes coves a prop del refugi.
El segon dia començava sense cap nuvol i ens esperaven dos trams de pujada i dos de baixada però sense tant desnivell com el dia anterior. Va ser segurament el millor dia de ruta, les vistes impressionants des del Mont Luxmore i la zona més alta de la ruta (1500m) fins baixar a 500 m. on passaríem amb la tenda la segona nit. Aquí vam visitar una gran cascada a 20 minuts de la zona d’acampada. La nit va ser accidentada per culpa de l’ocell de la zona anomenat Kea (una mica més gran que un lloro). La Kea es menja tota la roba que es troba i va estar tota la nit picant les 4 tendes que hi havia a la zona d’acampada (inclosa la nostra on ens va deixar un “petit regal” en forma de forat).
El tercer dia era pràcticament pla, de 16 km però amb el cansament acumulat i sumat el fet que havíem estat “jugant” a espantar Keas la nit anterior. Vam arribar al Llac Manapouri on vam fer nit en una de les zones d’acampada més bàsiques que ens hem trobat (sense dipòsit d’aigua, tot i que vam cuinar amb l’aigua del llac) però poder la més tranquil·la de totes.
L’últim dia era el més llarg, de 20 km i l’únic en que va ploure.Vam decidir sortir aviat, i a les 7 del mati ja abandonàvem el campament. La previsió (aquest cop si) amb les capelines i la zona plana i tapada per bosc, va fer que no ens afectes negativament i únicament va fer que acceleréssim el ritme i arribéssim en 3 hores i mitja a Te Anau (en vers de les 6 que marcava la ruta) on acabava la ruta.
Vam repetir el plat de macarrons com a premi, i vam descansar tota la tarda.
Gairebé70 km de ruta en 4 dies, unes coves, camins per la cresta de muntanyes, cascades, rius, zones de bosc i vistes impressionants a muntanyes nevades, inclòs l’atac d’un grup de Keas, han fet que hagi estat una experiència única i una de les millors en el que portem de viatge.
Ara ens trobem a Quuenstown, preparant els últims dies de l’any que els passarem de camí a Picton on a primers de gener creuarem en ferry per seguir amb l’aventura aquest cop a la illa Nort.
Bones Festes!!
Rakiura Track
Distància: 36 Km
Temps: 4 dies
Punt de sortida: Oficina del DOC, Oban.
Punt d’arribada: Oficina del DOC, Oban.
Circular: Si
Descripció:
“Segons la llegenda Maorí, Stewart Island va ser l’ancora de la canoa de Maui (illa Sud) quan va atraura al gran Peix (illa Nort) des del mar. Separada de la illa Sud per l’estret de Foveaux, de 32 km, gairabé tota la illa (el 85%) es va convertir en el Parc Nacional de Rakiura el 2002. Les seves platjes sense explorar, turons plens d’arbustos, escarpada costa i aus autoctones, es convinen per convertir la illa en un paradis natural.”
A principis de novembre, plantejant la ruta a seguir per la illa Sud vam decidir que aniríem a Stewart Island, i un cop arribat el moment, no tant sols la visitem, si no que decidim fer una ruta de uns 36 Km de 3 dies (encara que nosaltres la vam voler fer en 4 per aprofitar tots els campaments que hi ha per el traçat).
El primer dia fem uns 10 km (dels quals els 6 primers son per carretera per trobar l’inici de la ruta) fins arribar a Maori Beach. El dia càlid i tranquil, sumat a que el camí de moment era pla, fa que arribar a la platja i primera zona d’acampada sigui relativament fàcil tot i carregar amb el menjar de quatre dies.
Arribem passat el mig dia i després de refrescar-nos una mica i fer un petit bany, dinem i passem la tarda descansant. Una llarga platja seguida d’un pont que creua un riu, es l’inici del tram del segon dia, que únicament son 4 km fins a la següent platja, Magnetic Beach.
Allà arribem d’hora, i després de dinar tenim una llarga tarda per davant, la qual aprofitem per arribar al refugi uns 200 metres més endavant. Ja que no hi ha cap lloc per deixar la brossa, preguntem al refugi i ens diuen que no la podem deixar; genial quatre dies carregant les deixalles. El segon dia també fa calor però no hi ha massa a fer, així que improvisem algun passatemps i passem la tarda fent partides de “Hundir la flota” a paper i boli; van ser molt interessants encara que no ho pugui semblar!
El tercer dia comença avisant-nos, just després d’esmorzar començà a ploure i encara ens quedava el tram més difícil, 12 km per zones de fang (ja ens havien avisat) i dos pujades que tot i no ser molt altes s’ens fan bastant cansades.
Per sort durant el dia no plou i la part més difícil la fem tranquil·lament, fins que poc abans d’arribar al refugi (nosaltres anàvem 3 km més enllà, a la zona d’acampada) comença a ploure. Pensant que seria poca cosa seguim a ritme ràpid per les ganes d’arribar, i comenten l’estupid error de no posar-nos les capelines. Des del refugi al campament, tot el camí es ple de fang, en una de les baixades rellisco i poso el peu en una bassa, perfecte, sento en Lluís que riu…
Seguim baixant sense gaires miraments ja que estem empapats i tenim unes ganes boges d’arribar. Dos minuts després sento com es queixa en Lluís una mica enrere, ha posat els dos peus al fang. Millor dit les dues cames gairebé fins al genoll, fins al punt de estar a punt de perdre el calçat intentant treure el peu del fang.
A partir d’aquí, decidim forçar el ritme fins arribar al campament ja que cada cop plou més. Una hora després, plens de fang després de les continues relliscades, arribem a la zona d’acampada on és pràcticament impossible muntar la tenda degut a la pluja i al fang que invadeix la zona.
Solució: muntem la tenda sota el petit porxo que hi ha a cada zona d’acampada. La situació era bastant còmica, la tenda muntada sota sostre, tota la roba estesa i tot bastant desordenat.Tot i així, entre picades de centenars de mosquits podem sopar i amb roba seca ens posem a dormir mentre segueix plovent.
El quart i últim dia no comença millor, de bon matí segueix plovent i ens hem de posar calçat i pantalons molls i enfangats del dia anterior, però les ganes d’arribar al poble i menjar alguna cosa calenta fa que els 9 km i mig que encara ens queden els fem a bon ritme i parant una sola vegada a mig camí. Arribem a Oban a les 11 del matí, 2 hores i mitja després de sortir del campament. Allà avisem al DOC de la nostra arribada, recollim les coses de la taquilla que no ens han fet falta per fer la ruta, arribem al hostel, i després d’una dutxa, un bon plat de macarrons és el nostre premi.
Una ruta preciosa amb zones de bosc i platges impressionants. És cert que la podríem haver fet en 3 dies però així hem gaudit més de la illa.
Ara ens trobem a Te Anau, tenim previst veure el fiord més famós (Milfors Sound) i el dimarts dia 14 farem una de les 3 rutes més importants que tenen aquí, de quatre dies també (Kepler Track de 60 km) que puja al Mont Luxmore de 1500 m.
Fins aviat!
